Fins el proper dissabte, baixant les escales del petit carreró Arquitecte Rovira de Tarragona es pot visitar per primera vegada una sèrie de fotografies captades per Robert Capa, durant la fugida republicana que es va viure a Catalunya durant la guerra civil Espanyola.
Aquesta exposició la podem separar en tres apartats, que ens acabaran conduint a l’objectiu inicial d’aquesta exposició, la fugida republicana a Catalunya.
En un primer lloc trobem la biografia de l’autor, aquesta ens porta des del moment del seu naixement a Hongria, fins la seva tràgica mort causada per una mina antipersones a Thai Binh, però tot d’una manera molt escueta.
Capa, consta com una de les figures més importants del fotoperiodisme de guerra, ja que aquest, junt amb la seva càmera Leika va anar captant les diferents imatges que es donaven pas amb el transcurs de les guerres, iniciant-se amb la Guerra civil Espanyola, Capa juntament amb la seva novia van viatjar a Espanya per cobrir els moviments més rellevants de la mateixa, acompanyat de la seva novia Gerda Pohorylle. Ambdós utilitzaven el mateix pseudònim, per la qual cosa, i encara ara, hi ha dubtes sobre qui va fotografiar algunes de les imatges.
D’altre banda, Robert Capa va ser un dels fundadors de la important agència Magnum Photos concepte que tampoc és esmentat en l’exposició.
En un segon i breu espai, ens introdueixen en la pròpia història de la guerra civil Espanyola, per tal de posar-nos en context amb el que és l’objectiu inicial d’aquesta exposició. Aquest ens trasllada al 15 de gener de 1939, quan les tropes de l’exèrcit franquista van començar a envair Catalunya de sud a nord, per tal de reprimir la revolució republicana. El major error el trobem en aquest punt, quan s’intenta donar més importància a la cerca de la localització de les fotografies de Capa, per tal de fer una comparativa amb la transformació que hi ha hagut fins l’actualitat, i que en molts casos és insignificant i amb una gran manca d’interès. En un primera imatge -en blanc i negre, i sovint d’escassa i dolenta qualitat- podem observar la necessitat i desesperació dels diferents civils –dones, vells i nens- deixant enrere les seves terres i les seves llars, en definitiva, les seves vides, per tal de fugir de les tropes de la Falange Espanyola, per en una segona en color i amb alta resolució, veure una sola carretera buida.
Aquesta cerca ha estat molt costosa en quan a temps de producció, que es va haver de destinar per tal d’identificar les diferents localitzacions, que apareixen en les imatges.
Aquesta exposició la podem separar en tres apartats, que ens acabaran conduint a l’objectiu inicial d’aquesta exposició, la fugida republicana a Catalunya.
En un primer lloc trobem la biografia de l’autor, aquesta ens porta des del moment del seu naixement a Hongria, fins la seva tràgica mort causada per una mina antipersones a Thai Binh, però tot d’una manera molt escueta.
Capa, consta com una de les figures més importants del fotoperiodisme de guerra, ja que aquest, junt amb la seva càmera Leika va anar captant les diferents imatges que es donaven pas amb el transcurs de les guerres, iniciant-se amb la Guerra civil Espanyola, Capa juntament amb la seva novia van viatjar a Espanya per cobrir els moviments més rellevants de la mateixa, acompanyat de la seva novia Gerda Pohorylle. Ambdós utilitzaven el mateix pseudònim, per la qual cosa, i encara ara, hi ha dubtes sobre qui va fotografiar algunes de les imatges.
D’altre banda, Robert Capa va ser un dels fundadors de la important agència Magnum Photos concepte que tampoc és esmentat en l’exposició.
En un segon i breu espai, ens introdueixen en la pròpia història de la guerra civil Espanyola, per tal de posar-nos en context amb el que és l’objectiu inicial d’aquesta exposició. Aquest ens trasllada al 15 de gener de 1939, quan les tropes de l’exèrcit franquista van començar a envair Catalunya de sud a nord, per tal de reprimir la revolució republicana. El major error el trobem en aquest punt, quan s’intenta donar més importància a la cerca de la localització de les fotografies de Capa, per tal de fer una comparativa amb la transformació que hi ha hagut fins l’actualitat, i que en molts casos és insignificant i amb una gran manca d’interès. En un primera imatge -en blanc i negre, i sovint d’escassa i dolenta qualitat- podem observar la necessitat i desesperació dels diferents civils –dones, vells i nens- deixant enrere les seves terres i les seves llars, en definitiva, les seves vides, per tal de fugir de les tropes de la Falange Espanyola, per en una segona en color i amb alta resolució, veure una sola carretera buida.
Aquesta cerca ha estat molt costosa en quan a temps de producció, que es va haver de destinar per tal d’identificar les diferents localitzacions, que apareixen en les imatges.
L’exposició ens mostra aquesta invasió a partir del recull de 30 fotografies d’aquest autor. Les fotografies són exposades en ordre cronològic de les dates, i van acompanyades o bé d’una breu descripció o de la pròpia cita que l’autor va escriure en aquells moments, tret que vull remarcar, degut a la connotació històrica que aquest mateix te.
A més a més, en la mateixa, també hi ha un recull de 20 fotografies fetes pel mateix autor, durant la Guerra civil, aquestes però es mostren en una mida bastant més petita que les anteriors, menys en el cas de la fotografia “Mort d’un milicià” que és una de les imatges més famosa i que ha obert diferents debats, per la creació dubtosa de la mateixa.
Natalia Vernet Ramírez
A més a més, en la mateixa, també hi ha un recull de 20 fotografies fetes pel mateix autor, durant la Guerra civil, aquestes però es mostren en una mida bastant més petita que les anteriors, menys en el cas de la fotografia “Mort d’un milicià” que és una de les imatges més famosa i que ha obert diferents debats, per la creació dubtosa de la mateixa.
Natalia Vernet Ramírez
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario